L’arquitectura de pedra en sec és testimoniatge de formes de vida anteriors, realitzada per persones senzilles del territori (pastors i agricultors) sense excessius coneixements tècnics.
Una característica important és que s’aprofiten els recursos endògens (pedra) i no s’introdueix impacte de cap mena en el paisatge.
L’únic objectiu d’aquestes construccions es satisfer necessitats i que cada construcció complisca una funció pràctica. En el cas de les barraques serveixen de protecció i recer enfront a les inclemències meteorológiques.
Les barraques de pastor són construccions de pedra en sec, sense argamassa, construïdes sobre una paret de planta circular, quadrada, rectangular o en forma de ferradura.
L’originalitat de la tipologia d’aquestes edificacions radica en la seua teulada, generalment realitzat amb la tècnica de la falsa cúpula, tècnica de gran mèrit i complexitat. C Consisteix a anar col·locant pedres planes que reposen sobre el mur unes quatre cinquenes parts de la seua longitud, quedant a l’aire per tant una cinquena part. Acabada la primera filada, es col·loquen les restants filades de la mateixa forma de manera que es va reduint la llum superior fins a deixar només el forat central, aquest es tapa amb una pedra plana gran. Per a finalitzar es recobreix la sostrada exterior amb una capa de pedres molt xicotetes (*ripio) o amb terra argilenca per a impermeabilitzar-la.
L’origen de la tècnica emprada en la construcció de les barraques de pedra en sec s’ha de buscar en el neolític.. Els primers exemples d’una construcció circular coberta amb cúpula els trobem en els jaciments del Tell Halaf a Síria que daten de l’any 5000 al 3600 abans de Crist
L’època de construcció de les cabanyes de El Fondó de les Neus data de principis del segle XVIII (Cabanilles, en la seua obra de finals del segle XVIII “Observaciones sobre la història natural”).
En el nostre terme municipal hem trobat díhuit cabanyes en diferents graus de conservació, de les quals dotze es troben al nord del municipi, concretament en els Racons de Mingot, Barceló, dels Atapeïts, també en L’Alguasta i L’Almistec. Tres a l’est, en el Polígon Industrial i en el Collao i les tres restants a l’oest, en la Costa, Las Rosaleas i el Gastao.
Encara que per endavant totes les barraques semblen iguals, quan es comparen es troben diferències significatives, no havent-hi un patró únic de barraca.
Atesa la planta exterior, a El Fondó de les Neus trobem els següents tipus:
- Barraques de planta rectangular.
- Barraques de planta circular.
- Barraques de planta cuadrada.
- Barraques de planta en forma de ferradura.
Si atenem el portal d’entrada trobem que totes les barraques menys una tenen llinda simple (pedra plana o grassó de olivera). L’única que no té llinda té un arc rebaixat de pedres planes.
En la seua majoria les barraques de El Fondó de les Neus estan orientades al migdia.